PASQUA DE RESURRECCIO

Son les 5’30 del mati. Surto de casa. He dormit poc. Agafo el cotxe. En dos minuts arribo a Lavey. Abans de anar cap al temple, passo per la sala polivalent. Aquestes sales que tenen en els pobles a disposició de les associacions, col·lectius, o particulars que les lloguen per a fer les seves festes. 25 catecúmens de 3 parròquies acaben de passar la nit en part caminant, en part fent un treball artístic, fent punt de llibre per a repartir en el culte de pasqua de cada parròquia. He fet aquesta activitat amb ells, fins a les 2’30 de la matinada. En el recorregut s’han trobat amb persones que els hi han donat el seu testimoni de vida i de fe. Avui han trobat un alcohòlic anònim, i també un pastor protestant que va tenir la polio als 5 anys. En altres punts del recorregut han trobat joves actors que els han representat escenes bíbliques. En total han fet uns 15 km. Quan arribo a la sala estan a punt de tornar de la seva última marxa. Tinc un intercanvi de impressions amb la C. catequista de la parròquia. Ella ha passat tota la nit. Ens tornarem a trobar al temple, a les 6, per l’albada de pasqua. Me’n hi vaig. Encara és de nit. Preparo les coses. Em poso la toga. Els programes, el cd per la música, encenc les espelmes. La S. n’ha portat unes més petites que donem a cada un dels feligresos. Comencem a fora, davant del temple, amb les espelmes enceses, amb un moment silenci i una pregària. Després entrem. Llums apagades, alternem les narracions del Evangeli sobre la resurrecció, amb cants, música de Bach, La Passió segons sans Joan, i El Messies de Haendel, l’Al·leluia, per acabar. Cap allà les 06’50 els convido a tornar a sortir a fora, amb les espelmes enceses, que no han apagat, comença a fer-se de dia. El temple està a dalt del poble. Al davant hi ha com una mena de balcó. M’acosto a la barana. Allà els convido de nou a un moment de silenci. I faig la proclamació de la resurrecció. Em giro una mica, a la esquerra hi ha els feligresos, a la dreta la barana i més enllà les cases del poble. Tot està en silenci. He decidit fer la proclamació com si es tractés d’una mena de pregó. Alço la veu ben fort, amb tota la intenció, pensant que l’anunci de la resurrecció de Jesús es pugui sentir, al menys en les cases més properes. No me’n estic. I al final: “Crist ha ressuscitat”, dic tot girant-me de nou cap als feligresos, i quan començo a dir la segona part sento que alguns feligresos, amb la mateixa força s’afegeixen a la proclamació: “verdaderament, ha ressuscitat!”… i tot seguit… anem tots a esmorzar. 


Son les 7’30. La R ha preparat la taula: cafè, pa amb melmelada, mel, ous durs… tan ben decorats que fins i tot sap greu trencar-los.  Xerrem, compartim, parlo amb la F. ex-pastora de la parròquia, i a l’hora feligresa. Ara exerceix en una llar de persones disminuïdes. Els 5 consellers de la junta son presents. Abans d’anar al culte, fem una petita reunió per tractar alguns assumptes. Un últim cop d’ull al butlletí, “Le Pont”. 8 pàgines A4. Per aquest any una de les prioritats que el consell ha establert és posar en marxa la política de comunicació amb els 760 feligresos (480 adreces): butlletí, pàgina web, fullet per presentar la parròquia, cartes de benvinguda als nous feligresos, cartes de condol per a les famílies que han perdut un ésser estimat, cartes de felicitació per les que han batejat un fill, i per les parelles que es casen, etc. una relació regular amb els 760 membres de la parròquia.  Compartim el goig que hem sentit en el moment de la proclamació de pasqua. I anem cap al culte. Son les 9. Un culte joiós, amb cants de resurrecció. Predico sobre Marc 16: els evangelis no parlen de resurrecció, no descriuen un fenomen sobrenatural, parlen del ressuscitat, un home que mor a la creu i que és viu. En els evangelis, la resurrecció és un anunci per el que el ressuscitat esdevé present en el cor dels qui l’estimen. Celebrem la Santa Cena, i al final cantem el “A toi la Gloire”. M’agraeixen la forma de la proclamació, feta a l’albada. Alguns em diuen que s’han quedat corpresos. En fer-la, en veu ben alta, he pensat que amb l’Esperit de Déu, les paraules poden ser més que un simple discurs. He cregut que eren més que una liturgia repetitiva. He cregut que eren paraules de vida, que podien transmetre vida més enllà del temple, per sobre de les cases. Ho he pensat. I he sentit aquesta convicció. “Ha ressuscitat, verdaderament ha ressuscitat”.

PASQUA DE RESURRECCIÓ

Son les 5’30 del mati. Surto de casa. He dormit poc. Agafo el cotxe. En dos minuts arribo a Lavey. Abans de anar cap al temple, passo per la sala polivalent. Aquestes sales que tenen en els pobles a disposició de les associacions, col·lectius, o particulars que les lloguen per a fer les seves festes. 25 catecúmens de 3 parròquies acaben de passar la nit en part caminant, en part fent un treball artístic, fent punt de llibre per a repartir en el culte de pasqua de cada parròquia. He fet aquesta activitat amb ells, fins a les 2’30 de la matinada. En el recorregut s’han trobat amb persones que els hi han donat el seu testimoni de vida i de fe. Avui han trobat un alcohòlic anònim, i també un pastor protestant que va tenir la polio als 5 anys. En altres punts del recorregut han trobat joves actors que els han representat escenes bíbliques. En total han fet uns 15 km. Quan arribo a la sala estan a punt de tornar de la seva última marxa. Tinc un intercanvi de impressions amb la C. catequista de la parròquia. Ella ha passat tota la nit. Ens tornarem a trobar al temple, a les 6, per l’albada de pasqua. Me’n hi vaig. Encara és de nit. Preparo les coses. Em poso la toga. Els programes, el cd per la música, encenc les espelmes. La S. n’ha portat unes més petites que donem a cada un dels feligresos. Comencem a fora, davant del temple, amb les espelmes enceses, amb un moment silenci i una pregària. Després entrem. Llums apagades, alternem les narracions del Evangeli sobre la resurrecció, amb cants, música de Bach, La Passió segons sans Joan, i El Messies de Haendel, l’Al·leluia, per acabar. Cap allà les 06’50 els convido a tornar a sortir a fora, amb les espelmes enceses, que no han apagat, comença a fer-se de dia. El temple està a dalt del poble. Al davant hi ha com una mena de balcó. M’acosto a la barana. Allà els convido de nou a un moment de silenci. I faig la proclamació de la resurrecció. Em giro una mica, a la esquerra hi ha els feligresos, a la dreta la barana i més enllà les cases del poble. Tot està en silenci. He decidit fer la proclamació com si es tractés d’una mena de pregó. Alço la veu ben fort, amb tota la intenció, pensant que l’anunci de la resurrecció de Jesús es pugui sentir, al menys en les cases més properes. No me’n estic. I al final: “Crist ha ressuscitat”, dic tot girant-me de nou cap als feligresos, i quan començo a dir la segona part sento que alguns feligresos, amb la mateixa força s’afegeixen a la proclamació: “verdaderament, ha ressuscitat!”… i tot seguit… anem tots a esmorzar. Son les 7’30. La R ha preparat la taula: cafè, pa amb melmelada, mel, ous durs… tan ben decorats que fins i tot sap greu trencar-los.  Xerrem, compartim, parlo amb la F. ex-pastora de la parròquia, i a l’hora feligresa. Ara exerceix en una llar de persones disminuïdes. Els 5 consellers de la junta son presents. Abans d’anar al culte, fem una petita reunió per tractar alguns assumptes. Un últim cop d’ull al butlletí, “Le Pont”. 8 pàgines A4. Per aquest any una de les prioritats que el consell ha establert és posar en marxa la política de comunicació amb els 760 feligresos (480 adreces): butlletí, pàgina web, fullet per presentar la parròquia, cartes de benvinguda als nous feligresos, cartes de condol per a les famílies que han perdut un ésser estimat, cartes de felicitació per les que han batejat un fill, i per les parelles que es casen, etc. una relació regular amb els 760 membres de la parròquia.  Compartim el goig que hem sentit en el moment de la proclamació de pasqua. I anem cap al culte. Son les 9. Un culte joiós, amb cants de resurrecció. Predico sobre Marc 16: els evangelis no parlen de resurrecció, no descriuen un fenomen sobrenatural, parlen del ressuscitat, un home que mor a la creu i que és viu. En els evangelis, la resurrecció és un anunci per el que el ressuscitat esdevé present en el cor dels qui l’estimen. Celebrem la Santa Cena, i al final cantem el “A toi la Gloire”. M’agraeixen la forma de la proclamació, feta a l’albada. Alguns em diuen que s’han quedat corpresos. En fer-la, en veu ben alta, he pensat que amb l’Esperit de Déu, les paraules poden ser més que un simple discurs. He cregut que eren més que una liturgia repetitiva. He cregut que eren paraules de vida, que podien transmetre vida més enllà del temple, per sobre de les cases. Ho he pensat. I he sentit aquesta convicció. “Ha ressuscitat, verdaderament ha ressuscitat”.