Ara fa un cert temps que no vinc per aquí. La noticia de l'elecció de la Nathalie i la seva crònica han sigut les ultimes actualitzacions del blog. Avui, m'aturo una estona, i penso en el poeta... es fa camí caminant. Estem entrant en una fase de immersió. Comencen a arribar les reunions de comissions: per a la reorganització de la revista de l'Eglise Reformée Evangélique du Valais. Es tracta de fer un nou plantejament. Dues edicions a l'any. Les parròquies, per això hauran de invertir més en la seva pròpia comunicació. Fer bulletins menusals per enviar a tots els membres de la parròquia, informant de les activitats oferint reflexió, textos de espiritualitat. El diumenge 29 a la Paroisse des 2 Rives tindrem una jornada del consell. Des de les 08'30 fins a les 18'00. Objectius: treballar un projecte de comunicació global per a la parròquia que inclou: carta als nous ciutadans protestants, disseny de fullet per a presentar la parròquia i les seves activitats, butlleti parroquial, periodicitat, continguts, etc. pàgina web, facebook, etc. També tindrem un moment per fer una pluja de idees. Un cop analitzada la situació de la parròquia i les activitats que es fan, farem propostes per a establir el projecte de vida de la parròquia. "Projecte de Vida". Un concepte que vaig veure per primer cop a l'Església Reformada de França. Començaré per una meditació sobre la multiplicació dels pans i els peixos. La mateixa que vaig fer en la meva darrera predicació a l'Església Protestant Barcelona Centre. "Déu ens involucra en els seus miracles", per poc que tinguem, si ho compartim, ell ho multiplica. El butlleti parròquial és el nexe de unió entre els membres i la parròquia. El consell està format per a 5 persones. Es reuneix un cop al mes. A les 19'30 de la nit. Acaben les reunions entre les 10'30 i les 11'00. Es clar que tots arribem ja sopats.
El dilluns, a la Parroisse du coude du Rhône, à Martigny, va tenir lloc un acte de deicació dels vitralls donats per l'esposa de Léonard Gianadda, mecenes de les arts de la ciutat. Un constructor que no ha invertit en futbol... Els vitralls son d'un artista suiss molt conegut. Han Erni, que ja té 103 anys. El punt emotiu del acte està en que la esposa del Sr. Gianadda va morir al mes de desembre poc després d'haver vist els dibuixos que el artista havia preparat per fer els vitralls. Al final de l'acte, el pastor Boismorand es va adreçar al mecènes per indicar-li que encara hi havia 3 finestres sense vitralls i que estaria bé poder colocar noves obres de Erni. Léonard Gianada es va mirar els seus fills, van assentir, i van decidir allà mateix encarregar al artista tres nous vitralls. Amb emoció i en record de la seva esposa... recordava que per poder-se casar, ell catòlic, i ella protestant, havien hagut de anar al cantó de Vaud perquè al Valais estava molt mal vist, i ningú a l'església catòlica els volia casar. Ara les coses han canviat molt. Exemple: la Nathalie, el diumenge en una missa, va concelebrar la eucaristia, juntament amb el capellà que li va demanar si podia donar el vi.
Avui a les 08'30 del matí m'ha vingut a buscar el pastor de Monthey i hem anat a Vouvry. Tots tres, amb el responsable de catequesi de Monthey, hem treballat en la organització de la nit de pasqua. Els catecumens fan aquesta activitat cada any: passen tota la nit, primer fent una marxa a peu fins a les 10'30 de la nit. Arriben a un lloc a on entre tots fan alguna treball manual que després donen a les parroquies. Aquest any faràn punts de llibre en els que escriuran algun eslogan que expressi com entenen i com viuen la seva relació amb el Crist ressuscitat. Després plastificaràn els punts de llibre. Em previst que en facin uns 300, en record de la nit de pasqua de 2012. I després es repartiran a les parròquies al final de culte de resurrecció. Quan hauran acabat de fer aquest treball, cap allà les 5 de la matinada tornaran a sortir per tornar a fer una marxa. Mentre caminen en alguns punts apareixaran persones que els donen un testimoni real en relació a una experiència de resurrecció que han tingut en la seva vida. O actors de teatre que representen escènes bibliques. També es fa una activitat que consisteix en escriure en un paper a l'esquena de l'altre alguna cosa bona. Per transformar en positiu el que tantes vegades es fa en negatiu: "parlar malament per darrera de les persones"... la murmuració, que tant de mal fa en les relacions humanes. L'exercici consisteix en que cada jove escriu al a l'esquena dels altres el que li agrada de cada un. Una manera de fomentar el respecte mutu, el valorar-se positivament l'un a l'altre. Ressaltar les coses bones de cada un en lloc de criticar i destruir la bona opinió que es pugui tenir. També passaràn per un cementiri, i allà escoltaràn el testament de Jesús en torn de la mort i la resurrecció. Tot això forma part de la catequesi que es practica en les parròquies. S'anomena catequesi experiencial o existencial. No es tracta només de ensenyar conceptes, o doctrina, o transmetre coneixement biblic. No es tracta només de establir una relació de mestre a alumne, sino de entrar en una relació d'experiència humana compartida. Situacions que toquen a la vida de cada un, als seus sentiments, les seves emocions, crear moments en els que el jove es senti cridat i identificat per un Evangeli que té que veure amb la seva vida cotidiana. Es tracta de fer-ho a travers de l'experiència compartida. Constuint moments existencials.
I aixi és com fem camí... caminant... coneixent la gent, visitant-la, acompanyant-la.
El diumenge vaig predicar sobre la humilitat. "La humilitat dignifica el ésser humà en la seva capacitat de rebre i donar amor mitjançant el perdó. La humilitat dignifica el ésser humà capacitant-lo per complir el més gran manament: estimar Déu i el proïsme. Fent que el home i la dona esdevinguin responsables devant de Déu i la seva voluntat, femt-lo capaç de respondre a aquesta alta vocació".
