QUAN LA FE, I LA CUTURA ES DONEN LA MA

Diumenge 21. 18h30. Ens preparem per assistir a una cerimònia ecumènica singular. No tindrà lloc ni a l'església catòlica, ni al temple protestant. Ens trobem en el edifici de la Fondation Pierre Gianadda, de Martigny. En termes religiosos, un temple dedicat a la cultura. S'hi fan exposicions de pintura entre 2 i 4 cada any. I en la mateixa sala d'exposicions : concerts, i dues celebracions ecumèniques al any prenent els quadres de l'exposició com a referència. A partir d'una selecció es projecten alguns quadres i els celebrants llegeixen pregàries, meditacions, alternant amb música i cants dels assistents. La sala, cada vegada s'omple.

La organització de l'activitat està a càrrec de la parròquia protestant de Martigny, les parròquies catòliques de la mateixa ciutat, i la parròquia reformada de Chamonix. Ahir, dues pastores, una a cada costat d'un capellà. Algú, a la sortida em comentava com li havia agradat aquest detall. Els celebrants : la pastora Isabelle Pierron, de Chamonix, el canonge François Lamon, de les parròquies catòliques, i la pastora Nathalie Capó-Reverdin, de Martigny.

"Haus im Herbst", Eric Heckel (1883-1970)

Els quadres comentats pertanyen a la col·lecció Merzbacher. Quadres de Van Gogh, Picasso, Kandinsky, Chagall, i altres artistes. El títol de l'exposició : « Le mythe de la couleur ». En total es van projectar 16 obres. Alternant les intervencions musicals, amb interpretacions de obres de Schumann, Debussy, i Richard Strauss, i M. Karlowicz, à càrrec de Lia Hakhnazaryan, piano, i Adriana Boczkowska, cant.

Aquestes celebracions van començar al any 2010 quan, en motiu d'una exposició de icones, el pastor Pierre Boismorand, de Martigny, va demanar a Léonard Gianadda, president de la fundació,si li podria deixar una reproducció de una icona per comentar-la en un culte. Gianadda li va dir: “No, no li puc deixar, però vostè pot venir aquí a fer el culte”. De fil en agulla la iniciativa va acabar prenent un caire ecumènic.

A cada celebració hi assisteixen unes 250 persones. Les esglésies surten de les seves 4 parets, i van a trobar el món de la cultura, i del art. L'església surt al carrer. Va allà a on la gent es troba. A la Paraula proclamada s'afegeix la contemplació d'unes obres. Paraula que dona sentit, art, que representa la  vida, els colors de la creació. Ètica i estètica. Un temps per a la meditació, per la pregària. Un moment de espiritualitat que té en compte tots els registres de la persona, no tan sols el intel·lectual. Tot plegat per obrir un temps de comunió amb Déu a través de la bellesa.

"Juif à la Thora", Marc Chagall (1887-1985)

Ahir, la pastora Nathalie Capó-Reverdin, tot comentant una obra de Chagall, « Le juif à laThora »,  llegint en el llibre del Deuteronomi, valorava la col·lecció com un exemple d'una familia que en tot moment, va seguir endavant, superant les circumstàncies negatives. Verner Merzbacher, orfe de pares jueus, morts en els camps de concentració nazis, al casar-se amb Gabrielle Mayer, hereva de la col·lecció en va prendre cura, la va catalogar, custodiar, la va donar a conèixer, i la va augmentar, recollint així el relleu dels qui la van començar, mantenint una triple fidelitat: a una família, a una fe, i al color. « Poso davant teu el bé i el mal, la vida i la mort, escull la vida, i viuràs, tu i la teva descendència ... el color, que caracteritza aquesta col·lecció ens recorda la vida, que som cridats a escollir, fins i tot quant al nostre voltant la mort es vol imposar ».

La FundacióPierre Gianadda, va ser creada a l'any 1978 per Léonard Gianadda, promotor immobiliari, en memòria del seu germà, mort en un accident d'aviació. Un home emprenedor que a volgut orientar els seus guanys cap al mecenatge, la cultura, i els projectes socials. El mateix L. Gianadda, al any 2009 va crear la Fundació Annette et Léonard Gianadda, amb fins socials, oferint a la ciutat de Martigny, un edifici amb 16 habitatges, una llar d'avis, i una guarderia. Els ingressos obtinguts per aquesta fundació, aproximadament 350.000 Fr a l'any es dediquen a alimentar un fons d'ajuda per famílies i persones necessitades de la ciutat de Martigny.

CATEQUESI EXISTENCIAL

Dissabte 20 de octubre, jornada al centre parroquial de Monthey amb catecumens de les parroquies del sector. 30 joves d'entre 14 i 15 anys.  Un equip de monitors format per 3 pastors, un diaca, i 4 catequistes. Ens hem trobat tres setmanes abans, un vespre, per preparar la jornada, i ens hem repartit les tasques.

Tema de la jornada : néixer. Es constitueixen grups de 7 o 8 joves, amb dos monitors cada un. Primera activitat: "Us trobeu al costat d'un nadó. Pot ser un germanet, o un cosí. Què li desitgeu. Si fóssiu una fada, que li donarieu per la vida ?". A partir d'aquesta pregunta s'estableix un intercanvi sobre el que és necessari per a viure... feina, bona posició, diners, salut, i poc a poc la realitat s'imposa... i comencen les alusions... problèmes familiars, de salut. Un noi diu : « jo, per exemple, sóc asmàtic , no és fàcil ». Les dificultats formen part de la vida. Per més que desitgem una vida plena de felicitat. « Il faut faire avec ». Hem de conviure amb elles. I no ens deixem dominar per elles. Al noi asmàtic li faig veure que ha dit que « era asmàtic ». Li proposo una altra manera de veure-ho : « No ets asmàtic, tens asma, la teva vida no es redueix a l'asma que tens. L'asma no és el que defineix la teva vida. En forma part. En la vida hi ha altres aspectes positius. No et deixes dominar per l'asma ». I els explico la meva polio a 5 anys. La catequista i jo els hem de explicar el que és la polio. Mai n'han sentit parlar. Es una malaltia erradicada. Vaig ser un dels últims nens que no va ser vacunat. Sense entrar en detalls els dic : « j'ai un handicap, mais je ne suis pas invalide »... (tinc una minusvalia, però no soc invàlid). Les dificultats de la vida no ens invaliden en la nostra capacitat de mantenir-nos oberts a molts altres aspectes que son positius.

Seguidament, un joc  amb el que sen's proposa una nova identitat. Les condicions d'aquesta ens son donades per una roda de la fortuna. De tots els aspectes que la conformen ens cal comentar allò que no ens agrada, el que no voldriem, i perquè. Al final veiem que alguns aspectes no son forçosament negatius. La felicitat no depèn necessàriament del fet de gaudir de les millors condicions. En la vida el bo i el dolent es succeeixen. I el que ens ajuda, el que és bàsic i dona sentit a la vida és el fet de « estimar i ser estimats ». Amb aquestes reflexions... cap al carrer. Els joves, de dos en dos, es distribueixen per tota la ciutat, i fan una enquesta a uns quants vianants. Preguntes : quants neixements heu viscut ens la vostra vida ? I com els heu viscut ? I els enquestats ens parlen dels fills, dels nets, i els que els desitgen per la seva vida. Tornem al centre parroquial i passem una estona comentant les repostes.

Després el dinar. L'ha preparat la C, una de les catequistes, per tot l'equip de monitors. La C està embarassada. Li falten poques setmanes per el part. Comentem el seu estat, tant adient per el tema de la jornada. Al menú: Amanida, « émincé de poulet » amb arroç, i aigua de l'aixeta. No ens queda temps per els postres, i els deixem per l'hora del berenar. Cal marxar. Propera activitat : visita a una maternitat. Mentre els joves amb la resta de monitors marxen cap a l'estació per agafar el tren, la C i jo rentem els plats i marxem amb el cotxe per reunir-nos amb el grup.

Ens reben, una matrona i una infermera de pediatria, molt amables. Tenim sort. No hi ha parts, i ens poden ensenyar les sales de part. Ens expliquen els diferents elements que hi ha en cada sala : una petita piscina perquè la mare es relaxi abans del part. Algunes tenen el infant dins l'aigua. Després el llit en el que es produeixen els parts. El lloc del pare en el neixement. Els anims que pot donar a la mare. I mentre la matrona explica tot això, de sobte em venen records, del neixement de la Tatiana, fa 27 anys. Recordo les sensacions, i tornen les emocions. M'he de esforçar per a no deixar anar alguna llàgrima. A la maternitat els nadons estàn a les habitacions amb les mares. Una mare accedeix a ensenyar el seu nadó nascut la nit anterior. Moment d'admiració davant d'una personeta que dorm tranquilament. I venen les exclamacions... « que bonica !... que petitona ! ». L'infermera de pediatria vé amb un altre nadó en braços. Després ens diuen que una doctora ens proposa poder assistir a una ecografía.



La proposta em sobte. Per la mare. I m'imagino tot el grup en la sala de ecografies. No ho acabo de entendre. Quan entro ho entenc tot. A la camilla hi ha la C panxa descoberta i la doctora està ensenyant als joves el que es veu a la pantalla. I de sobte : bona noticia per la C !. El fetus està en bona posició. Ella se'n alegra molt doncs en una visita recent li havien dit que estava en mala posició i que segurament haurien de fer una cesàrea. Ja estaven pensant en programar la intervenció. La C està molt contenta. El part podrà produir-se normalment.

La C demana a un dels pastors que agafi la seva camera fotogràfica i que faci fotos. Ha estat una tarda fenomenal. Molt bon ambient, alegría, emoció, la generositat de la C que ha estat d'acord de compartir amb els joves el moment de la ecografia. Després hem tornat cap a Monthey a on es troba el centre parroquial. En arribar. Berenar, i un moment de meditació i pregària. El Robert Zamaradi, pastor de Monthey i jo conduim aquest moment : música, cants de Taizé, lectura del text sobre Zaqueu. El colector de impostos. Rebutjat, marginat, no és estimat. Collabora amb els romans. Té coriositat per veure Jesús, i al final reneix a una nova vida. Es transformat per l'amistat de Jesús que el restitueix en la seva condicio de fill d'Abraham.

Els joves reben dos post'it. En un, de tot el que han sentit o vist durant el dia, han de escriure una o dues coses que volen conservar per el camí de la vida simbolitzat per una carretera enmarcada per un cor. En el altre post'it han de escriure el que no volen guardar. El primer post'it el enganxaran al cor, el segon el llençaran en una paperera. Acabem pregant el Pare Nostre, i amb la benedicció . « Que sur nos vies, nos projets, nos souhaits, nos désirs et difficultés se pose la bénédiction de Dieu, qu'en tout temps, et en tout lieu avec son amour nous puissions rester accrochés à la vie ». Aixi s'acaba la jornada. Marxen els joves. Els monitors ens quedem per recollir i intercanviar impressions. Ens queden bons records de tot el que hem compartit. Noves jornades ens esperen . Temes : Morir, Jo i Déu, Jo i el Grup.

Aixi es desenvolupa una catequesi existencial. No es tracta tant de transmetre un munt de ensenyaments biblics o doctrinals sino de posar els joves davant de les realitats de la vida, i a  partir d'elles treure un ensenyament. Aprendre i comprendre a partir de l'experiència viscuda i el que es pot compartir en el diàleg que s'estableix entre els joves i els monitors. Es comparteixen experiències viscudes, s'escolta els joves, es crea un ambient de confiança perquè puguin dir el que viuen, expressar pot ser alguna dificultat viscuda. Una jornada plena. Gràcies.

Paroisse des 2 Rives, 20 octobre 2012