Al voltant de la taula doncs un consell format per 6 persones (inclòs el pastor). Ens reunim amb un sol tema al ordre del dia: definir la política de comunicació de la parròquia. La presidenta m’ha demanat que comenci amb una meditació i que dirigeixi tota la jornada. La multiplicació dels pans i dels peixos. L’última predicació que vaig fer a la comunitat del carrer Tallers, m’ha tornat a inspirar. Amb noves observacions. Entre la solució econòmica, i la practica, Jesús proposa la solució insòlita per la que els deixebles només poden fer un acte de confiança. I el fan. Avui en dia, no es pot fer quasi res sense diners; per desenvolupar un projecte també fa falta aplicar solucions practiques i una bona organització, però Jesús, a més a més, ens crida a la creativitat, a ser fins i tot agosarats, i fer un acte de confiança per anar més enllà de la lògica dels diners i de la raó pràctica de les coses. Avancem com a deixebles per un acte de confiança. Un altre detall del text em crida l’atenció. De les sobres de pa i peixos omplen 12 cistells. 12. El número dels deixebles. Els seguidors de Jesús. Em fa pensar que com a creients ens podem incloure entre els deixebles. Aleshores som dipositaris d’una sobreabundància de gràcia i de benedicció, simbolitzada en les sobres. Es aquesta gràcia, la que sens dubte ens farà confiar i ser agosarats.
Després d’una pregària comencem. Al fil de les hores anirem despatxant: primer hem de editar un follet per a presentar la parròquia. Un tríptic. En dues pàgines hem de resumir el que forma la vida de la parròquia. Començo per demanar que ens posem en situació. Un mapa. 5 municipis. 4 llocs de culte. 759 membres. Aquesta és la geografia. I per lligar tot això entre tots comencem a buscar el que diem “l’esprit 2 Rives”, l’esperit que volem que defineixi una parròquia travessada per el Roine, amb una historia de canvis, intents, organitzacions i reorganitzacions, unions i reestructuracions. Cal lligar de nou, restablir sentit de cos. “Obrir la porta, anar cap els altres, ser ponts, trobar-se, compartir vida i evangeli, superar les fronteres, fer coneixença”. Poc a poc, les idees es van desgranant, ara l’un, ara l’altre, anem aportant el nostre gra de sorra, i poc a poc es construeix el follet. Ens hem dividit en dos grups. Uns han treballat la part de presentació i la de relacions. Els altres la part de vida de parròquia.
El treball en equip esdevé enriquidor. No és una cursa per a veure qui tindrà la millor idea. Des de un reconeixement mutu, lliures de vanitat o de desig de ser el millor, o el primer, anem aportant cada un quelcom que s’afegeix a la resta. I junts gaudim del resultat d’un treball acabat entre tots. Així passen les hores, sense que ens en adonem.
Després d’això ens informem de les propostes que han estat elaborades d’un cantó i del altre. I tot llest per a ser presentat a l’Assemblea de membres. Data per a editar el primer butlletí: 15 d’abril. Presentació a l’assemblea de membres al 8 de març. Acabem a les 16’30. Les hores han passat volant. Hem treballat en equip. Cada un des de la seva especialitat, cada un amb els seus dons, mantenint un clima de escolta mútua, deixant parlar l’altre, sense pressions, respectant i escoltant la idea que ens ha de donar. Si una idea s’ha descartat s’ha fet amb tacte, amb el degut respecte. Per treballar en equip fa falta humilitat. Per a donar, sense buscar recompensa, per a compartir amb agraïment, per a rebre amb senzillesa de cor, per a corregir amb respecte i amabilitat, per a construir junts, amb molt d’amor cap a l’obra que s’està fent i de la que tots ens sentim cridats a compartir i a gaudir. I així ha passat el dia. Arribo a casa. Com cada un dels altres membres del consell. Tots retrobem la parella, la família. Al dia següent els enviaré un correu a cada un per agrair la seva aportació i el suport i la comprensió que tenen per part dels seus conjugues i fills. Ha passat un diumenge dedicat també al Senyor i a la seva obra, no des de un culte tradicional, sinó des de un temps dedicat a buscar la manera pràctica, adient, oportuna, per a fer arribar a tots els membres un missatge de presencia i un esperit amb el que desitgem es puguin sentir identificats i partícips d’una església en missió.
