Avui, diumenge, ens llevem amb neu. I amb la noticia de la mort de Vaclav Havel. Un polític amb conviccions. Les expressava en els seus discursos. Reflexions carregades de realisme, d'aquest realisme valent que perquè ho era l'acompanya l'esperança. Havel diagnosticava, compartia la seva comprensió de la realitat, dels problemes, de les situacions, i les posava en perspectiva de futur indicant sortides, maneres de resoldre els conflictes. Sempre invocant la capacitat de l'home per adaptar-se, canviar, re-inventar. Us recomano que llegiu els seus discursos. Se'n poden trobar per internet. Adéu a un polític com n'hi ha pocs (si és que n’hi ha). No se’l notava atrapat en una ideologia, i encara menys dominat en el aparell d'un partit, com la majoria de politics d'avui en dia que notes que defensen el seus interessos de partit. No els sents parlar de les seves motivacions. No es percep en ells un rerefons de conviccions profundes sobre l'esser humà, la vida, la societat, el món. No s'adrecen al ésser humà que rau en el fons de cada ciutadà. S'adrecen als votants que som sense tenir en compte que som capaços de molt més que posar el vot en una urna. Que som, o hauríem de ser capaços d'assumir responsabilitats, per més que costi un sacrifici. El destí del món depèn cada cop més de que cada un en la part que li toca assumeixi la crisi, disposat a fer l'esforç, i amb l'esperança de que un futur de promesa de justícia i de solidaritat sempre és possible. Els politics defensen la seva cadira i son incapaços de transmetre conviccions sobre el ésser humà i la seva capacitat de transformar la crisi en noves oportunitats.
