El diumenge a la tarda, sona el telèfon, era el pastor Boismorand de Martigny. Demana per la Nathalie. S'excusa. Ha d'atendre una familia. Avui ha fet el enterrament. En cada cas cal anar, visitar, escoltar la familia, deixar-se tocar per el seu sentir, comprendre, entendre, acompanyar, copsar... per finalment expressar, una paraula, una reflexió, una pregària, que digui el que ells viuen. Han perdut un ésser estimat, l'han restituit amb els records, explicant la seva vida. Cada vegada és diferent. Cada situació. Cada familia. I cal absorbir, el que es diu, i el que no es diu, el que s'insinúa, el que es plora, i també el que es recorda amb agraïment, i amb el somriure. Recollim els millors records explicats amb amor i tendresa. Recollim la biografia de la persona. Per ressaltar al final uns trets determinats. Que pot ser han passat desapercebuts durant la seva vida però que li han donat el seu caràcter. Cada persona porta en ella mateixa un tresor de dignitat, de humanitat reconciliada, que sorgeix des de la senzillesa d'una vida en la que força i fragilitat es succeeixen, s'alternen, i conviuen. Ressorgeixen qual la lluita s'ha acabat.
Un enterrament és un comiat, és l'última pàgina, el principi d'una absència. No es tracta de fer panegirics ni parlar de heroïcitats, ni de inventar-se una persona que no ha existit. Es tracta de restituir el tresor de dignitat que s'ha mantingut, que ha residit en el fons de la persona tot al llarg de la seva vida, moltes vegades en mig de imperfeccions, derrotes, decepcions. Aquest tresor sovint està en petites coses, en petits trets, gestos, costums, gustos, paraules, expressions de la persona. Per aquests trets s'ha fet estimar, per ells ha estat agradable conviure amb ella. Aquests trets han dibuixat la seva vida al costat d'altres trets, alguns forts, altres foscos, altres febles, indecisos, imprecisos.
Un enterrament és com aquests quadres en els que el pintor aconsegueix un efecte donant una lluminositat especial a un detall del quadre, a vegades petit, insignificant. Amb el seu art y la seva interpretació, aquell detall dona significat al quadre. Al voltant hi pot haver un munt d'altres detalls, una gran varietat de colors, de tons, ombres i clarors, però l'artista ha volgut destacar un detall. La resta no s'esborra. Hi és. També es contempla. Però el pintor ens fa estimar el quadre per aquell detall tractat amb delicadesa, restituit amb molta cura, amb amor.
.
