AQUESTA NIT ELS CIMS S'ENAMOREN... LA LLUNA ELS ESTIMA.

Després de dinar agafo el cotxe per anar a la població veina. Monthey, à 7 km. Hi ha una sessió de catequesi infantil. Tot conduint veig les muntanyes,cada vegada mes nevades.
Arribo al centre parròquial. 25 nens i hi han passat tot el dia. Hi ha un acord entre les esglésies i les escoles per poder organitzar, amb la col·laboraió dels mestres, aquestes jornades de catequesi, tres cops a l'any, per cada classe. El tema que han tractat: "Déu ens estima tal com som". Amb activitats, jocs, fitxes, etc. Quan arribo estan fent una celebració. El M., el diaca, els hi està fent un resum del tema. Al final

ens diu a tots... "i ara, per acabar, mireu a la persona que teniu al costat als ulls, i li dieu: la teva mirada és important per a mi, i et valoro, i t'accepto tal com ets". Després passa una panera plena de fruits, i en agafem un cada un de nosaltres, per tornar-lo a posar a la panera posada al peu de la taula de la santa cena. Com una ofrena que cada un de nosaltres fa per a Déu. Per acabar faig una pregària. Ens agafem tots les mans. "Gràcies perquè ens estimes tal com som, forts o febles. Gràcies perquè la persona que tinc al costat, i que em dona la mà té molt de valor per a tu". I acabem pregant el Pare Nostre. I la benedicció. "Déu us beneeix, està al costat vostre, cada dia, a casa, a l'escola, amb els pares i amb els amics".

Després de la celebració juguen al joc de les cadires però de manera que ningú perd. S'elimina el aspecte competitiu. El objectiu es que es van eliminant cadires i a les hores tots s'han d'ajudar per a poder pujar a les cadires que queden, i que al final ningú tingui els peus a terra.

Després del joc reapareixen els fruits en forma de macedònia. I un ensenyament més: Junts, tal com som, si ens ajudem, podem fer coses bones. Si només posem taronges

en una macedònia què passa?. “Doncs que no és una macedònia...” diu una nena, i un nen diu... “doncs que només té la vitamina c”... i un altre... “només té un gust”. Junts, si ens ajudem, si ajuntem les forces aportant cada un el que té, tal com és, podem fer coses millors que si les fem sols.
I aquest vespre, divendres, un cop més, una finestra d'advent. En un garatge d'una casa que es troba en un barri apartat, sense enllumenat públic. Arribo, busco la casa, i no la trobo. Decideixo tornar a baixar cap al poble, i veig pujar la T, l'amfitriona de la setmana passada. Avança pausadament, amb una llanterna s'il•lumina el cami. Baixo el vidre. La saludo, i la convido a pujar... m'indica el camí. Després de deixar el cotxe en un lloc apartat de la casa, tot caminant m'explica que ja fa temps que el barri demana que "la commune", el municipi, els hi posi enllumenat en els seus tres carrers, però no els hi posen... Jo li intento explicar en francès lo de la dita castellana, "les choses de palais vont lentement", i me’n adono que dit així no té cap gràcia. Aleshores li dic "en espanyol "on dit -las cosas de palacio van despacio-". A les hores ho entén. I em diu... "s'ha de tenir molta paciència en aquesta vida". "Hi tant -li dic-, hi ha moments que ens ajuda oi?". Arribem a la casa,

el Cyrille, el capellà, ja hi és. L'amfitriona ens rep amablement, quan entrem al garatge l'aroma de coca i croissants recent fets ens sorprèn. I poc a poc arriba la gent. Uns porten la sopa, els altres el vi calent, uns altres un cake.I mandarines, i cacauets.
El Cyrille, m'explica que fa uns anys en un poble no gaire allunyat, va nevar molt. L'ajuntament va netejar els carrers, però només va pensar en els cotxes, no va treure la neu de les voreres. Va gelar. Una dona, ja de certa edat va anar a veure el "syndic", el equivalent del alcalde, i es va queixar. "No heu pensat en les persones grans que podem caure?, haureu de treure la neu de les voreres". I sembla que el "syndic" li va contestar: "Senyora... el mateix que li ha posada la treurà". El syndic no va ser reelegit. Va haver de esperar tota una legislatura per a tornar a agafar la cadira. El Cyrille fa la celebració, em demana que llegeixi el Evangeli. Cantem. "Adesdte Fideles"... i altres cants d'advent i Nadal. Al final escoltem un conte de Nadal, i tornem a cantar.
Al tornar cap a casa m'endinso en la foscor per anar cap al cotxe i veig la llum de la lluna reflectida en el blanc de la neu. De sobte sembla que les muntanyes estiguin més a prop. I escoltant, escoltant, he sentit l'alegria dels cims enamorats de la lluna, elegants, senyors de la nit, callats, imperturbables, discrets... Noto que estàn contents.