ELS FOCS DE L'ADVENT

Avui ha començat l'advent. Culte al matí, a les 10'30. Isaíes 63. En mig d'una situació com la que vivim en la que esperem canvis, i que les coses millorin, en mig de la crisi, com el poble d'Israel en exil, som cridats a renovar la nostra confessió de fe: "Però tu ets el nostre Pare". Com el poble en exil, moltes coses estàn cambiant, estem en exil de superabundancia i confort, no sabem bén bé cap a on anem. Esperem solucions, que les coses millorin. Aquesta és el nostre altre advent. En aquesta espera l'essencial es manté. El Déu que és fidel i que ens crida a refermar la nostra espera i els nostres esforços amb la confiança. El futur està en les seves mans.
Aquí l'advent es viu d'una manera molt especial. El primer diumenge d'advent hi ha el que en diuen "Les Feux de l'Avent". Es una activitat ecumènica. En algunes localitats, catòlics i protestants s'ajunten per anar caminant fins a un lloc elevat, un turó, o fins i tot a dalt d'un cim, i encenen un foc, al voltant del qual canten himnes d'advent i de nadal, i escolten un missatge del pastor i del capellà.Jo he anat a la Colline de Boêx, i la Nathalie a Martigny, a dalt del castell de La Batiaz.

El turò de Boëx, es troba a prop de Lavey. M'acompanyava la Silvia, membre del consell de la parròquia, infermera retirada. Preocupada per les meves dificultats al caminar ha portat una cadira plegable, per si la necessitava. Hem agut de pujar uns 100 metres per els prats, tots sortejant les t.... de vaca. En els llocs més escarpats ella m'oferia la seva ajuda. Hem arribat, encara hi havia llum i hem pogut contemplar el paissatge. A baix, Saint-Maurice, i més amunt Mex, i allà Verossaz, anava dient el Ciril, el capellà, que havia arribat poc després de nosaltres. Un cel net, cap nuvol, atmòsfera transparent, es veia fins i tot el llac. Poc a poc la gent ha anat arribant. Joves i grans, nens i nenes, avis i àvies. I la nit ens ha envoltat.
Mentre ens preparavem i començava a cremar la foguera han arribat 5 "cavaliers de l'avent". 5 genets amb els seus cavalls. Portaven un missatge des de Crêt Bérard, lloc en el que es troba un centre de trobades i de espiritualitat. És també una tradició d'aquí, els Cavaliers de l'Avent van a les parròquies, i als llocs a ón es celebren els focs per portar el missatge. "En un temps en el que tot es mesura amb grans xifres, economia, població, premis, valors d'obres d'art, dàficits, pèrdues, etc. Déu esdevé present en la senzillesa del neixement d'un petit infant". Tot seguit el pastor i el capellà, els dos de la parròquia de Bex, que organitzava l'acte han conduit el moment de cant i de meditació. Al final hi havia, suc de poma i vi calents, i te, amb brioxos per a tothom.

Feia fred, però no el sentiem. Ha estat una nit clara. Ababs de tornar a baixar hem pogut contemplar una estona en el cel estrellat la immensitat del qual ens posava devant de la meravella de la creació. Feia fosc, però hi havia llum en els cors.
Quan ha arribat l'hora de tornar un cop més, la Silvia, m'ha ofert el seu braç, i també la Chantal, catequista, per ajudar-me a trobar el millor lloc a on posar el peu, tot sortejant, un cop més, les t.... de vaca.
La Nathalie per la seva banda, ha participat amb una reflexió adreçada al principi als infants, i després als adults, a partir del episòdi dels deixebles d'Emaüs, que no entenen "el final de la pelicula". Jesús rebobina i els la torna a explicar i els deixebles comprenen que Jesús es viu. Advent es un moment per repassar la historia de Jesús, del seu neixement, tornar a fer memoria, preparant-nos per rebre la nova del seu neixament. També ha acompanyant els himnes amb la flauta. Allà, a La Batiaz, gastronòmicament parlant han sigut més valents, les families han portat salsiches de casa i les han rostit a la brasa.
Per seguir amb les activitats d'advent dir que els dimecres d'advent hi ha un dinar comunitari ecumènic al Foyer Franciscain, el dia 14 em toca fer una reflexió al principi i la pregària. També hi ha el que es diu les "Fenêtres de l'avent", els divendres d'advent, a les cases. Aixi hem comneçat, i aixi es prepara l'advent. Bon advent a tots. Que el Senyor ens il·lumini i posi en el cor l'escalfor de la seva presència feta tendresa en el neixament d'un infant.

DEL VALLÈS... AL VALAIS

Del Vallès al Valais. Un camí, un trajecte. Dos llocs. Dos noms. Signifiquen el mateix. Vallès en francès es diu Valais. Valais, en català, Vallès. Com per dir que anem a on anem hi ha quelcom que és comú: entre cel i terra, temps per exercir aquesta a la vegada dificil i apassionant professió que es diu ésser humà. Si. Apassionant. Quan escolto el món,com respira, com parla, com viu,escolto els "protagonistes" del nostre temps, més aviat tinc tendència a callar. Observo. Per una banda els politics, retallen, revisen, suprimeixen, fan que augmenti l'atur... i per altra banda, tensió social, indignació, patiment, gent al carrer, aturats, misèria, i molta crispació. Aquí, allà, sigui on sigui, homes i dones que respiren en mig d'un temps de canvis profunds que fan dubtar, provoquen incertesa. I és aqui a ón de sobte penso que pot ser apassionant viure aquest moment. Perquè la crisi ens obliga a cercar solucions, a ser creatius, a imaginar, inventar, reformar. No és fàcil és cert. Però cal fer-ho. Amn esforç, desenvolupant capacitat de resitència, i amb una ferma voluntat de perseverar per a respectar i promoure, cada cop més la fraternitat, la digniat de les persones. Promoure la fraternitat, la solidaritat; humanitat reconciliada. Del Vallies al Valais, entre terra i cel, temps per a una vocació a l'esperança, a la fe, a l'amor, creient que millorar el món es possible. Temps per anunciar l'evangeli com una paraula amb força de resistència, per a no cedir, per a no callar, per alliberar, impulsar ilosió, alegría, voluntat, esperit de complicitat entre politics i ciutadans, esperit de servei incondcional, responsabilitat a favor d'una societat més justa. Aquí, al Vallès, i allà al Valais.