El J. s'havia format per a poder exercir una professió. També va fer carrera a l’exèrcit. Tot semblava anar be. Fins que un dia va perdre el amor de la seva vida. La seva estimada va morir. A partir de aleshores va anar caient com en un pou, i res no va tornar a ser com abans, es va despreocupar, i va viure al marge, sol, es va descuidar, abusava del alcohol. Es va enfonsar. Va arribar a l'empresa. Li van donar feina. El cap va estar d'acord de donar-li una oportunitat. Era delicat doncs no es podia sacrificar en res la qualitat en la producció. Havia de complir amb els requisits necessaris. I poc a poc es va establir entre el seu cap i ell una mena de joc: el J intentava passar els límits, es descuidava una mica en la feina, no l'acabava com calia. El seu cap no baixava la guàrdia, l'obligava a rectificar, a acabar, a fer-ho be. Però ho feia amb respecte cap a ell, el tractava amb humanitat, amb dignitat.
El J era una persona fora de lo comú. Des de que havia conegut el pou, la seva escala de valors va canviar, ja no va considerar important tenir èxit professional o econòmic, o social. Va començar a viure al dia a dia, sense preocupar-se per el demà. A la feina, poc a poc es va establir una relació de comprensió mútua, primer amb el seu cap, i després es va fer extensiva amb la resta d'empleats. Van acceptar el J tal com era, no van intentar canviar-lo. tot el que li demanaven era que fes bé la seva feina. I aleshores van descobrir que era una persona amable, educada, generosa, que estava sempre de bon humor, discreta en quan a la seva vida. En quan als seus mals, la motxilla que portava amb la que els arrossegava era prou gran com per a no haver de parlar-ne amb els altres. Mai el sentien, ni queixar-se, ni lamentar-se, ni explicar les experiències negatives que l'havien marcat. Sempre positiu, disposat a ajudar als altres. Un dia, se li va diagnosticar un càncer. El va superar. Quan els seus companys de feina ho van saber es van preocupar molt, i ell els deia, "no, no serà res, no us preocupeu". Al cap d'uns anys es va reproduir. I va ser definitiu. No va deixar de treballar, per a no sentir-se sol. A la feina hi trobava amistat, companyia, un tracte humà i agradable. A principis de desembre va arribar el moment de la jubilació. La malaltia havia avançat. A l'empresa li van regalar un vol en helicòpter. El podia compartir amb altres. Podia fer-lo amb el seu cap, o amb altres col·laboradors. Va escollir els dos mes joves tot dient que els altres per la posició professional que tenien si volien volar en helicòpter s'ho podien pagar. Els joves, en canvi, no. Això era el dia 29 de desembre. Ja estava molt malalt. El dia 24 havia passat la nit amb la família del seu cap. El dia 31 aquest el va anar a veure a casa seva. Esava molt malament. El van ingressar malgrat que ell sempre havia dit que volia morir a casa, en el matalàs que tenia a terra de la seva habitació. El dia 2 moria.
A la capella hi havia tots els seus companys de feina, el seu cap, el amo de l'empresa que ha vingut d’una altre regió de Suïssa. Aquest, quan venia per a visitar la sucursal, sempre el convidava a sopar. Han vingut les cambreres dels restaurants en els que havia fet arranjaments en altres temps, a canvi de un àpat. Han vingut persones que havien acceptat el J. Havien après a estimar-lo, amb totes les seves peculiaritats. Li van donar amor i comprensió. Amb aquest entorn, envoltats de persones que van aprendre a estimar-lo, sense jutjar-lo, sense fer males cares, sense obligar-lo... a vestir-se bé... a viure com ells... el J va saber donar el millor d'ell mateix. El seu cap, al principi de entrar a l’empresa, algun dia li deia... “avui no tornes a casa sense que t’hagis dutxat”... amb el temps ja no va ser necessari.
Hem pregat, hem llegit l’Evangeli, hem escoltat la Chanson de l'Auvergnat, de Brassens, i al final el Oh Happy Day, en el seu honor. També musiques celtes interpretades a la viola per Jordi Savall. El J va escollir viure com els ocells del cel i els lliris dels camps, viure al dia, i va assumir les conseqüències de la seva elecció. No he pogut per mes que fer esment de la qualitat humana que va trobar al seu voltant en l'empresa que el va acollir, que no el va rebutjar, que no el va fer fora. Amb paciència el van anar incorporant, sense tolerar errors, corregint i respectant a l'hora. I ell va seguir el joc. No el van voler canviar. Però ells han quedat marcats per la seva senzillesa, per la seva amistat. No van voler que marxes sol. Tant aviat va saber que el pastor trucava per a oferir el seus serveis van voler trobar-lo.
M'han dit que ha estat el millor homenatge que se li podia fer. Textos: Les benaurances. Els pobres, els qui conten poc, els que estan al marge son restituïts en la promesa del Regne. No us preocupeu per el dia de dema. Aquesta va ser la seva filosofia. Pocs la segueixen. Jesús no diu "feu com els ocells... o com els lliris", diu "mireu", es a dir, observeu, deixeu-vos inspirar, deixeu-vos portar per la llibertat dels ocells i la bellesa dels lliris, i construïu en la vostra vida espais de gracia en els que l'amistat, per a res, sense interessos, sense condicions, espais en els que es practica amb sinceritat la acceptació mútua, espais en els que l'amor torni a ser present per aquells que un dia l'han perdut. Per gracia. Sense demanar res a canvi. Al final els dos joves que havien fet el viatge amb el J han vingut i m'han ensenyat la foto del dia del helicòpter. El J estava al mig d'ells dos, amb crosses. Estaven emocionats de haver compartit aquells moments amb ell. M'han dit que l’emmarcarien i la penjarien a les instal·lacions de l'empresa.
Hem marxat. La monja que estava a la capella m'ha dit que ha estat un bell testimoni. Ara el J ha volat, com els ocells del cel. I amb els seus companys de feina, he pogut entrar i participar en la seva última pagina, el principi de la seva absència. Amb la complicitat dels qui l'han estimat. Ha estat un privilegi poder expressar tanta amistat, tanta comprensió, tant d'amor dels qui un dia, malgrat que no tenien cap obligació cap a ell van decidir posar la humanitat i la ètica per sobre de la lògica de l'empresa. Gracies.
