Va desaparèixer el 26 de gener. Se’n va anar de casa deixant una nota mal escrita demanant perdó per el que anava a fer. Després de setmanes de recerca, el dia 17 de març, un pagès, mentre arreglava unes tanques a dalt de la muntanya, prop del precipici, en una cornisa, va trobar el seu cos. Tenia 20 anys.
Ahir vam fer el culte de comiat a Saint Sigismond. L’església era plena. De gom a gom. Aquí el ecumenisme va de veres. Es preveia que hi hauria molta gent. I directament vam demanar de poder-lo fer a l’església catòlica. Cap problema. El pare Rieder també hi era. Amb els hàbits. Acompanyant tot el culte.
A la sortida un oncle del noi em va dir. “Gràcies per les seves paraules. M’han ajudat a comprendre que tinc molta feina per a fer a dins de mi mateix”. No viu a Saint Maurice. Probablement no el tornaré a veure. Li vaig posar la mà a l’esquena. Li vaig dir que en aquest treball no està sol. Que tingués confiança. Senyor, ajuda’l.
“Escull la vida”. Un dels textos que vaig citar en la predicació. En les circumstàncies que m’ha estat donat de viure en acompanyar la família, i cercant resposta a tantes preguntes que queden, aquesta paraula de sobte pren un nou significat. “Escull”. De sobte és aquesta part del verset que em parla. Normalment em quedava en la segona part. “La vida”. I avui me’n adono que hi ha una elecció. Som cridats a la vida. Però per part nostre hi ha una elecció, una decisió a prendre. I ningú ho fa ni ho pot fer en el nostre lloc.
El N., un dels seus amics, que ha estat tots aquests dies a prop de la família, em mirava, ulls plorosos. “No vaig poder convèncer-lo... no vaig pensar que ho faria... no vaig ser capaç d’ajudar-lo...” . Li vaig dir que la vida no està en les nostres mans. Si ja la nostra se’ns escola entre els dits, si no arribem a retenir-la, encara més la dels altres. “Escull la vida”. Aquesta decisió és de cada un. Va ser la seva última decisió. Perdona Senyor. I ajuda’ns a escoltar aquesta paraula amb força i determinació per poder dir si en tot moment. Si a la vida.
Cada vegada que surto de casa miro el precipici que tinc al davant. No ho puc evitar. Penso en ell. I sento fredor quan penso en el darrer moment. Sol. Fatigat de tot. Amb una vida que per a ell ja no era vida. Vida i mort es van barrejar i es van confondre. Oh Déu, perdona.
En el despatx, un raig de sol entra per la finestra. Veig l’herba que torna a vestir als prats. M’imagino les flors silvestres que s’hi estampen. Ahir, sortint de l’església, les magnòlies em van semblar esplèndides. Feia goig veure-les. Dóna’m la gràcia Senyor, d’escollir la vida.
I penso en tanta joventut que creix sense saber que en el fons d’ells mateixos hi ha un reducte de vida plena que està a l’espera de ser trobat. Guanyem el món. I perdem l’ànima. I en la meva tasca sé que cada vegada que una família em demana de celebrar un bateig, he de insistir perquè entenguin que és molt més que un bonic moment. Cal treballar molt a nivell de la catequesi perquè els pares entenguin que és important que els fills creixin amb el coneixement de Déu i la seva paraula. Que puguin escoltar la paraula que diu “Escull la vida”. Que en la seva elecció no es confonguin vida i mort.
Saint Maurice, 23 de març de 2012
