LES FINESTRES DEL ADVENT

Es divendres. Son quasi les 6 de la tarda, surto de casa. Al cap de 10 minuts arribo. He creuat el pon que uneix les dues localitats principals de la parròquia, Saint Maurice i Lavey. Les separa el Roine. Ja és de nit. Busco el lloc de la reunió. En el jardí d'una casa, al fons, veig un cobert amb llum i algunes persones. Entro. M'acosto: "C'est ici la Fenêtre de l'Avent?". Si, he arribat a lloc. Les taules estan parades: pa amb mantega, sopa de carabassa, formatge, pastissos de tota mena, mandarines, begudes... vi calent. Una delícia...
Al cap d'una estona comença a arribar gent. Son membres de les parròquies protestant i catòlica de la població de Lavey. Cada any, per el període de advent, els divendres, fan celebracions al jardí d'alguna casa, o al carrer. El pastor adreça un curt missatge als assistents, es canten himnes, i després temps per a la fraternitat. S'encén un foc. Aquest any, dintre de tot, fa bonança. I es recorden altres anys... "Fa dos anys vam tenir molta neu...", o... : "recordeu aquell any que vam tenir un vent tant fort que el foc se’ns apagava?". Cap al final em presenten una noia que em diuen es espanyola... "De donde eres?" - em

pregunta..."De Barcelona". "Yo también!". I jo, automàticament: "parles català!?". Salta d’alegria a l'hora que no dissimula la seva emoció i eixuga alguna llàgrima, un xic avergonyida. Va arribar el 6 de novembre. Treballa en un projecte d'una escola internacional que està a punt de obrir-se. Parlem una bona estona, de la seva feina, de la situació del món, dels seus projectes. Quedem que un dia vindrà a sopar a casa. A la Nathalie li farà il•lusió conèixer-la i poder parlar el català.
Avui, dissabte, he anat a veure a la senyora G. Li han amputat una cama. Està fent rehabilitació durant la setmana en un hospital, i els caps de setmana la deixen tornar a casa. Em rep dreta, amb la seva pròtesi i amb crosses. Veig una dona forta, valenta, que ha fet front a la situació en la que es troba. Res de lamentacions. Està agraïda. Tot va millor del que es pensava. Ha lluitat i lluita per els seus fills i nets. Sobre tot per un d'ells malalt des del naixement,una manca de oxigen al cervell, quan va néixer, li va provocar una disminució motor cerebral... i "és l’alegria de la casa" - em diu. Sempre somriu. Es el que ens pot donar, el seu somriure. Parlem dels cultes. No tenen cotxe. Des d'on viuen esdevé

difícil que puguin venir al temple. I de seguida evoquem possibles solucions. El marit no va de cultes ni de església. "En vaig tenir massa de petit i de jove. M'obligaven a anar-hi. Al final vaig acabar deixant-ho". "El que compte - li dic - es saber que Déu hi és, i que està al costat nostre, i que ens ajuda en el dia a dia".
Em respon: "Si vostè ho diu...". M’ho diu sense recança. No el noto ni amargat, ni descontent. Li dic que el comprenc. Tanta pràctica religiosa per obligació acaba allunyant de Déu". Lamentable.
Després ell marxa, i ens quedem ella i jo. Parlem del Nadal, de les celebracions familiars. No entén que es facin tantes celebracions... no li agrada repetir les festes de nadal... “es menja massa - diu – quan arreu del món hi ha gent que es mor de gana, no ho entenc”. Li dic que agraeixo la seva fe, la seva fortalesa, la seva voluntat. Acabo la visita. Preguem.

ELS FOCS DE L'ADVENT

Avui ha començat l'advent. Culte al matí, a les 10'30. Isaíes 63. En mig d'una situació com la que vivim en la que esperem canvis, i que les coses millorin, en mig de la crisi, com el poble d'Israel en exil, som cridats a renovar la nostra confessió de fe: "Però tu ets el nostre Pare". Com el poble en exil, moltes coses estàn cambiant, estem en exil de superabundancia i confort, no sabem bén bé cap a on anem. Esperem solucions, que les coses millorin. Aquesta és el nostre altre advent. En aquesta espera l'essencial es manté. El Déu que és fidel i que ens crida a refermar la nostra espera i els nostres esforços amb la confiança. El futur està en les seves mans.
Aquí l'advent es viu d'una manera molt especial. El primer diumenge d'advent hi ha el que en diuen "Les Feux de l'Avent". Es una activitat ecumènica. En algunes localitats, catòlics i protestants s'ajunten per anar caminant fins a un lloc elevat, un turó, o fins i tot a dalt d'un cim, i encenen un foc, al voltant del qual canten himnes d'advent i de nadal, i escolten un missatge del pastor i del capellà.Jo he anat a la Colline de Boêx, i la Nathalie a Martigny, a dalt del castell de La Batiaz.

El turò de Boëx, es troba a prop de Lavey. M'acompanyava la Silvia, membre del consell de la parròquia, infermera retirada. Preocupada per les meves dificultats al caminar ha portat una cadira plegable, per si la necessitava. Hem agut de pujar uns 100 metres per els prats, tots sortejant les t.... de vaca. En els llocs més escarpats ella m'oferia la seva ajuda. Hem arribat, encara hi havia llum i hem pogut contemplar el paissatge. A baix, Saint-Maurice, i més amunt Mex, i allà Verossaz, anava dient el Ciril, el capellà, que havia arribat poc després de nosaltres. Un cel net, cap nuvol, atmòsfera transparent, es veia fins i tot el llac. Poc a poc la gent ha anat arribant. Joves i grans, nens i nenes, avis i àvies. I la nit ens ha envoltat.
Mentre ens preparavem i començava a cremar la foguera han arribat 5 "cavaliers de l'avent". 5 genets amb els seus cavalls. Portaven un missatge des de Crêt Bérard, lloc en el que es troba un centre de trobades i de espiritualitat. És també una tradició d'aquí, els Cavaliers de l'Avent van a les parròquies, i als llocs a ón es celebren els focs per portar el missatge. "En un temps en el que tot es mesura amb grans xifres, economia, població, premis, valors d'obres d'art, dàficits, pèrdues, etc. Déu esdevé present en la senzillesa del neixement d'un petit infant". Tot seguit el pastor i el capellà, els dos de la parròquia de Bex, que organitzava l'acte han conduit el moment de cant i de meditació. Al final hi havia, suc de poma i vi calents, i te, amb brioxos per a tothom.

Feia fred, però no el sentiem. Ha estat una nit clara. Ababs de tornar a baixar hem pogut contemplar una estona en el cel estrellat la immensitat del qual ens posava devant de la meravella de la creació. Feia fosc, però hi havia llum en els cors.
Quan ha arribat l'hora de tornar un cop més, la Silvia, m'ha ofert el seu braç, i també la Chantal, catequista, per ajudar-me a trobar el millor lloc a on posar el peu, tot sortejant, un cop més, les t.... de vaca.
La Nathalie per la seva banda, ha participat amb una reflexió adreçada al principi als infants, i després als adults, a partir del episòdi dels deixebles d'Emaüs, que no entenen "el final de la pelicula". Jesús rebobina i els la torna a explicar i els deixebles comprenen que Jesús es viu. Advent es un moment per repassar la historia de Jesús, del seu neixement, tornar a fer memoria, preparant-nos per rebre la nova del seu neixament. També ha acompanyant els himnes amb la flauta. Allà, a La Batiaz, gastronòmicament parlant han sigut més valents, les families han portat salsiches de casa i les han rostit a la brasa.
Per seguir amb les activitats d'advent dir que els dimecres d'advent hi ha un dinar comunitari ecumènic al Foyer Franciscain, el dia 14 em toca fer una reflexió al principi i la pregària. També hi ha el que es diu les "Fenêtres de l'avent", els divendres d'advent, a les cases. Aixi hem comneçat, i aixi es prepara l'advent. Bon advent a tots. Que el Senyor ens il·lumini i posi en el cor l'escalfor de la seva presència feta tendresa en el neixament d'un infant.